dissabte, 15 d’octubre del 2011

Prince Eugen of Savoy, de Nicholas Henderson

Sorprèn que aquesta biografia del Príncep Eugeni de Savoia estigui escrita per un diplomàtic anglès, Sir Nicholas Henderson, perquè no és gens benèvola amb la política internacional del seu país de l'època (finals del XVII, primers del XVIII) i en canvi pren partit amb una admiració sense límit pel biografiat. I això que la fal·lera dels anglesos pel seu líder Marlborough no té parangó, en canvi Henderson no té cap problema per equiparar els dos generals al mateix nivell, amics i complementaris en la batalla, ambdós amb problemes amb "els de dalt". Eugeni, a més, havia de fer front a una estructura militar i estatal molt més obsoleta que l'anglesa, amb inútils amb càrrec i soldadesca que cobrava amb més d'un any de retard (¿a què em sona, això?).

Però és que Eugeni també va ser amic de Villars, general rival a mort, i és que eren altres temps: les nacions no existien i els territoris eren propietats privades de reis i ducs als quals els militars i diplomàtics de raça manifestaven lleialtat absoluta. Eugeni era un home total, no un especialista, tocava totes les tecles, tant es posava al capdavant de la batalla, com feia propaganda on calgués, com es passejava pels passadissos reials lluitant de defensar els seus interessos, que no eren altres que els de l'Emperador. Tota la seva vida a la causa. I això que ell era francès, criat a Versalles, poc agraciat ni agradable de veure pels sangblaves coberts de pòlvores. Va veure l'oportunitat de "canviar de bàndol" i va fer història, en Lluís XIV hi devia somiar un munt de vegades.

S'endevinen els primers trets de l'època moderna, no falta gaire per les revolucions liberals i els exèrcits d'en Napoleó, una època amb ritus i creences del Barroc però que apunta a la Modernitat. Fa tremolar imaginar com seria el món si no hagués existit un Príncep Eugeni, aquest pensament es pot tenir de molts moments de la Història, però en aquest cas és descomunal, perquè Europa (i per tant Amèrica) no tindrien res a veure als que coneixem ara. Eugeni va aturar la invasió turca de Viena, ¿com serien l'Europa Oriental, Turquia, l'Islam, avui dia? Eugeni i Marlborough van aturar la invasió francobavaresa de Viena, ¿com seria Europa Central si Lluís XIV hagués tingut èxit? Eugeni i Marlborough no van aconseguir finalment envair París, tot i estar-hi ben a prop, ¿què hagués suposat l'ensulsiada de França? Absolutament res no tindria a veure amb el que coneixem ara, per no parlar del Regne d'Espanya. Potser fa de mal reconèixer, però és increïble com una simple batalla, que acostumava a durar un dia, pot fer variar per complet el curs de la Història.

També sorprèn que un llibre publicat el 1964, que no és abans d'ahir, parli d'uns conceptes que jo com a mínim he tardat bastant a descobrir: els anglesos són els que van guanyar realment la Guerra de successió espanyola, i el que de debò els interessava era el Asiento de negros (comerç d'esclaus) amb el qual van construir el seu imperi; Carles va mantenir-se fidel a la causa fins a l'últim moment encara que l'Emperador realment estava interessat a esgarrapar tot el que pogués d'Itàlia (Milà al capdavant); els "Spaniards" (o sigui catalans en la seva major part) emigrats a Viena abans de la signatura de la pau són els que van insistir perquè es mantingués el Regne d'Espanya i per això l'Emperador es va quedar amb els Països Baixos quan el que hagués volgut era Baviera (com esperava Eugeni); i com a colofó el llibre parla obertament del terme traïció per referir-se a l'actitud anglesa, "the betrayal of the Catalans, one of the blackest spots of the whole peace seattlement". Això, escrit per un diplomàtic anglès, el 1964.